dijous, 5 d’abril de 2012

DIES DE PASSIÓ

Tot i no ser creient, m'agraden les ritualitzacions i les litúrgies que tenen a veure amb el meu jo cultural. I, malgrat haver estat educat en un context catòlic, sento el luteranisme com un cosí-germà, sobretot gràcies al cinema dels "meus" Bergman i Dreyer i, és clar, a la música de Johann Sebastian Bach. Per això, cada any ritualitzo aquests dies de Setmana Santa amb l'audició de la Passió segons sant Mateu del músic d'Eisenach. Enguany, tocava fer-ho un cop més al Palau de la Música Catalana amb un dels millors directors de l'obra com és Philippe Herreweghe, davant del Collegium Vocale de Gant. Una versió ascètica, austera, de contenció dramàtica latent, com escau a la tradició protestant; impecablement llegida, tocada i cantada, i amb el millor Evangelista del moment, un pletòric Marc Padmore.
A aquest blog no destino cap espai a la crítica musical, i per tant m'abstindré d'escriure la valoració que he fet en un altre context. Tan sols volia incidir en la importància d'aquella ritualització, a la que podria haver contribuït la imaginativa performance videoartística de Bill Viola en un altre context -i sense la maleducada resposta d'un sector de públic-, a punt de començar la primera o segona part de l'obra de Bach interpretada ahir al Palau i abans d'ahir a L'Atlàntida de Vic.
Molt més que una obra sacra o directament religiosa, la Passió segons sant Mateu és el relat d'un drama humà i que pot ser el de qualsevol ésser proper o llunyà que desvetlli en nosaltres un mínim de pietat o de compassió: Bach escriu les millors tres hores de música que podríem dedicar a algú proper a la mort i conscient de la seva fi imminent. És clar que també intervé la confessió i la fe sincera que el cantor de Sant Tomàs de Leipzig professava de manera insubornable, i que va saber plasmar en aquest moment crucial de la història musical d'Occident.
IL.LUSTRACIÓ: Emergence. Bill Viola.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Ostres, em vaig quedar sense entrada! Tenia interès en aixo del Viola... Gràcies un cop més per compartir. Ets un sol!
Marta

Sophie ha dit...

Doncs francament, m'hauria encantat que a més de totes les coses interessants que dius en aquest comentari, a més, hi haguessis deixat caure la teva impressió de la vessant musical! Hauria estat un gran complement, ens deixes en un suspens "hitchkocnià"...
Molt interessant aquesta mirada, aporta molt als qui l'hem 'entomat' des d'una vivència estrictament musical, a raig d'aixeta. Moltes gràcies! Sophie

Francesc ha dit...

Doncs a mi em sembla que el públic, que paga la seva entrada, té tot el dret a protestar. Ens faltava informació i ens vam trobar amb un videoclip sense to ni so, quan anèvem a escoltar tan sols la gran obra de Bach.
Totalment d'acord amb tu, no obstant, sobre el punt de vista de l'obraa, la merament humana. I això que jo sí sóc creient