dimecres, 9 de juny de 2010

PUJOL FA 80 ANYS

Sóc dels qui mai no vaig votar (ni tinc intenció de fer-ho ara) CiU. Sóc dels qui he rigut amb les dues versions de l'Ubú a mans d'Albert Boadella i Els Joglars i les seves descarnades mordacitats. Sóc dels qui he defugit sempre qualsevol mostra externa de nacionalisme amb regust folclòric. Però sóc dels qui, com deia Espriu, "He mirat aquesta terra", de vegades amb la música d'en Raimon.
Avui sento tristor pel que vivim a casa nostra. Per la crisi que ens assota, i no em refereixo a l'econòmica i laboral (que també em preocupa) sinó per la crisi ideològica i de valors. Sóc dels qui, no havent votat mai CiU, enyoro Jordi Pujol. Admiro aquest home, la seva obra, el seu compromís i el seu amor insubornable. Amb no pocs errors, els més de vint anys de Pujol al poder han tanmateix estat del millor que li podia passar a aquest país. Els seus dos volums de memòries, que he devorat quan els he tingut a les mans, revelen l'honestedat d'un home que creu en el que fa, tot i que no sempre ho fa bé.
Aquell seny que tant ens defineix; aquell sentit comú que és el menys comú dels sentits; aquell pragmatisme resolutiu; aquella voluntat de servei, de ser-hi sempre i a tot arreu (de vegades, certament, com aquell pare que renya els seus fills) han estat marca de la casa quan Pujol ha ocupat la màxima poltrona de poder d'aquest país nostre, tan ric i tan miserable a la vegada.

Avui em sumo a les felicitacions que han plogut al President Pujol. I ho faig de cor. L'entrevista que avui ha fet Josep Cuní a Jordi Pujol m'ha fet pensar que no tot està perdut. Malgrat tot. President, no li puc dir que en faci vuitanta més, però sí li puc demanar que no mori mai.
IL.LUSTRACIÓ: Terra de gegants. Fotografia de Sergi Monsegur