dimarts, 21 de setembre de 2010

LLIBRES A LA TAULETA DE NIT

Se m’acumulen llibres a la tauleta de nit, alguns separats fa molt de temps de les lleixes de la meva biblioteca. M’entretinc a mirar-los: Beber de cine de José Luis Garci; la biografia de Sade de Maurice Lever; una Marina Tsevaeva les Confessions de la qual se’m van fer, a la meitat del volum, impossibles de seguir llegint; La novela de la ópera de Franz Werfel. Aquests llibres resten aturats, expectants, frisosos que els obri per acabar-los o per abordar-ne la lectura des del principi. D’altres, com el volum amb la poesia completa de Vinyoli, formen part de la lectura diària, sistemàtica però escassa i escollida, i que respon a un ritual fix i que no vull deixar de practicar. Tres o quatre –màxim cinc- poemes cada nit, llegits en veu alta, alguns d’ells seleccionats amb un senyal fet a llapis, per a una futura relectura: “La vida/ val només per moments/ inesperats d’intensa/ felicitat que no podem/ fer nostra del tot/ ni retenir-la gaire estona”. (“L’ocell negre”, a Ara que és tard).

Vinyoli és un mestre de la paraula feta artifici. No és tant el sentit com la música de les seves paraules el que escolto, poc abans d’arrecerar-me en la foscor d’una nit inevitable i que m’aboca al descans quan ja no puc més i els ulls se’m tanquen, mentre els records del dia esdevenen boira.

IL.LUSTRACIÓ: Llibre de Kells (Trinity College, Dublin)