divendres, 4 de febrer de 2011

PANEM ET CIRCENSES

De vegades penso que vivim o volem viure una permanent adolescència, indiferent a tot, moguda tan sols per impulsos lúdics. Ja no es gestiona l’esperit, al que no posem edat, i al que instal.lem en la queixa permanent, reclamant drets sense tenir presents els deures, quan oblidem que el benestar ha de ser per a tots i equitatiu, sense condicions.
És absurd pensar que qualsevol temps va ser millor. Però també resulta insultant no pensar en les preocupacions del dia d’avui. Val més viure descontents mirant-nos al mirall cara a cara que no pas mirar-nos de reüll entre el baf dels banys de mentides en què ens submegirm per fugir dels veritables problemes. I aquests són problemes que tan sols nosaltres com a individus podem gestionar. O aprendre a fer-ho, sense necessitat que ens distreguin amb els putxinel.lis d’un gran guinyol farcit de pilotes d’or i moguts pels fils d’uns mitjans de comunicació del tot prostituïts i girats d’esquena al que realment fa fucionar el món.
IL.LUSTRACIÓ: Ceci n'est pas une pomme de René Magritte

1 comentari:

Núria ha dit...

Cert i preocupant!