diumenge, 20 de febrer de 2011

"LA HIGUERA": TENIM UN PROBLEMA

Dissabte, 19 de febrer. Vespre, sortint de L'Auditori. Vaig a La Higuera, restaurant ubicat al nº101 del carrer de Sicília. Demanem la carta: en castellà i en anglès. El cambrer, català i en català, ens diu que "encara" no la tenen en català. Els dic que és una llàstima, tot i que penso que aquest "encara" és trampós perquè el restaurant no és pas nou. El cambrer, català i en català, em diu amb sornegueria: "Si hi ha alguna cosa que no entens, t'ho tradueixo". Ens aixequem i marxem i li comento al cambrer, català i en català: "Tornarem quan tingueu la carta en català". Català i en català, el cambrer em respon que ja m'avisaran.
És evident que tenim un problema, i aquest problema es diu català. Perquè som nosaltres els qui ens tirem pedres a la teulada. Si nosaltres som els primers en no respectar aquest dret fonamental que es diu llengua, com volem que els de fora ens la respectin? No es tracta de fanatisme, sinó de defensa òbvia a quelcom que és nostre i que ningú, i menys des de dins, té cap dret a arrabassar-nos.
Caminant pels carrers propers al barri de Sant Pere, topem amb L'Econòmic, restaurant amb decoració modernista a la Plaça de Sant Agustí Vell. La carta és en català, castellà i anglès. L'amo és un argentí que parla castellà i que ens diu que sempre ha volgut respectar les essències del lloc on està. Això és ser sensible i respectuós i jo ho agraeixo. Tornaré, segurament, a L'Econòmic, però a La Higuera que no m'hi esperin perquè encara estan a la figuera i no s'han assabentat que tenim, de debò, un greu problema.
IL.LUSTRACIÓ: Cistella de pa, de Salvador Dalí

5 comentaris:

Francesc ha dit...

Estimat Jaume,
Molt ben dit! Que se'n vagin a pastar fang a la higuera dels d'allonses.
Una abraçada ben forta,
Francesc

Anònim ha dit...

Jaume,

Exemplar.

Xavier

Montserrat ha dit...

I tant que algú ho havia de dir!
Gràcies Jaume!
Montsrrrat

Núria ha dit...

Comparteixo l'experiència. En el meu cas, però, vaig fer la queixa havent menjat (perquè no vaig saber convèncer els meus acompanyants)i, això sí, no hi he tornat més. I també van reaccionar amb sornegueria... Mare meva.
Hauríem de plantejar-nos omplir els llibres de reclamacions.

Jordi Morera ha dit...

Jaume,
Ben fet!
El proper dia demana el full de reclamacions (tot i que quan la gana apreta....). Si no en deixem constància, com totes les reclamacions, no serveix de res.
Salut!
Jordi