"linòleum m. 1: Tela forta i impermeable formada per un teixit de jute obert per una pasta feta d'oli de llinosa, colofònia, goma, colorant, serradures i càrregues minerals, que s'utilitza com a paviment interior i com a material de recobriment i també per a planxes d'impressió. m. 2 Estampa obtinguda per la impressió d'un gravat fet amb linòleum, d'execució similar a la xilografia".
El Diccionari de la llengua catalana (IEC) no inclou, a la pàgina 1.013 de la meva edició (la segona, del 2007) la següent definició del terme Linòleum: "m. f. 3. Disc de Maria Coma,
cantautora exquisida que fa de la volguda ingenuïtat amb què percep la realitat un treball exquisit i d'alta sensibilitat. So envejable i bones mescles fan d'aquest treball discogràfic una experiència estètica que ningú no s'hauria de deixar perdre". Hi afegeixo que és un treball per comprar i per gaudir, si és que no volem perdre la gràcia i l'originalitat del disc com a objecte, en aquest cas bonic i ben maquetat, dissenyat per la pròpia compositora.
La Maria va ser, fa uns quants anys, una de les meves alumnes al seminari de narració a la Facultat de Comunicació Blanquerna. Es desmarcava de la resta i confesso no haver estat capaç de treure-li tot el suc, potser perquè quan la mediocritat intel.lectual fruit de la ignorància militant és el que trobes en entrar a segons quines aules universitàries, optes per salvar les naus perquè naufraguin els mínims possibles. I això fa que et perdis l'oportunitat d'esprémer com es mereixen alguns diamants en brut que el temps converteix en joies que brillen amb llum pròpia. Aquests dies, Linòleum m'acompanya i el gaudeixo... tot i que no m'agraden els gats.
Il:LUSTRACIÓ: Linòleum, de Miu Mirambell
cantautora exquisida que fa de la volguda ingenuïtat amb què percep la realitat un treball exquisit i d'alta sensibilitat. So envejable i bones mescles fan d'aquest treball discogràfic una experiència estètica que ningú no s'hauria de deixar perdre". Hi afegeixo que és un treball per comprar i per gaudir, si és que no volem perdre la gràcia i l'originalitat del disc com a objecte, en aquest cas bonic i ben maquetat, dissenyat per la pròpia compositora.La Maria va ser, fa uns quants anys, una de les meves alumnes al seminari de narració a la Facultat de Comunicació Blanquerna. Es desmarcava de la resta i confesso no haver estat capaç de treure-li tot el suc, potser perquè quan la mediocritat intel.lectual fruit de la ignorància militant és el que trobes en entrar a segons quines aules universitàries, optes per salvar les naus perquè naufraguin els mínims possibles. I això fa que et perdis l'oportunitat d'esprémer com es mereixen alguns diamants en brut que el temps converteix en joies que brillen amb llum pròpia. Aquests dies, Linòleum m'acompanya i el gaudeixo... tot i que no m'agraden els gats.
Il:LUSTRACIÓ: Linòleum, de Miu Mirambell
1 comentari:
Jaume, em molesta molt a la vista llegir sobre fons negre, recorda que als coles varen fer les pissarres en fons verd oscur. Em permeto comentar-t'ho per que pot passar també a d'altres lectors dels teu blogg.
No obstant, he pogut llegir el teu comentari en una altre finestra, sobre fons clar.
Bravo per la Maria!!
Una abraçada. Mariàngels
Publica un comentari a l'entrada