decidir com i què volem ser. Però la data d’avui és rellevant per recordar un dels darrers signes de barbàrie europea, com si després de la descoberta dels camps d’extermini nazis no haguéssim après la lliçó: la fàbrica de Potocari és testimoni de la matança de Srebrenica, perpetrada a 8000 bosnis musulmans per una Sèrbia que no tan sols no ha demanat perdó, sinó que esresisteix a lliurar Mladic a la justícia internacional i a sobre –són imatges d’avui a la televisió- abraça l’esposa de Karadzic. Les imatges de l’enterrament de les restes de cadàvers identificats tenen la càrrega pròpia de situacions com aquestes i que remeten als episodis més obscurs de la nostra història. Però el que m’inquieta més de tot plegat és el tractament “industrial” a què són sotmeses les despulles dels bosnis massacrats. Identificades les restes, es col.loquen en bosses de plàstic i són literalment emmagatzemades a les caixes que, tal dia com avui, són enterrades a les tombes disposades per a l’ocasió. Consola, en tot cas, pensar que poc a poc els familiars de les víctimes poden enterrar els seus morts. Tanmateix, cap d’elles no reposarà en pau fins que no s’identifiquin tots els cossos i fins que els culpalbles no paguin com cal la seva criminalitat.
Il.LUSTRACIÓ: Ajax i Cassandra. Terracotta (390-360 a.C.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada