dijous, 3 d’abril del 2008

(S)AVIS

Quan la mediocritat sembla oferir-se, impúdica, com una puta vella, a una banda i l’altra de la pantalla televisiva, és extraordinari comprovar que no tot està perdut. (S)avis és un gran programa, si no sempre en la factura, sí almenys en les intencions. Potser era relativament fàcil posar-se l’audiència a la butxaca entrevistant Vicenç Ferrer. Tampoc els esforços de la jove periodista que l’entrevistava no van aconseguir que oblidéssim que li falta molta experiència. Però el cert és que davant la saviesa d’un (s)avi com Ferrer qualsevol queda empetitit. Espero molt d’un espai com aquest, que Canal 33 ofereix els dimecres de les deu a les onze de la nit. Ni que sigui per reflectir-nos, des de l’acord o des de la polèmica, en les paraules dels qui, per la seva condició d’ancians, ens passen la mà per la cara. Cal no oblidar que en èpoques no tan pretèrites l’ancianitat era garantia de coneixements superiors sobre l’assignatura de la vida.
ILLUSTRACIÓ: L’escola d’Atenes de Rafael