VERGONYES

Traduïda a l'espanyol com a Buda explotó por vergüenza, Buda az shram foru rikht és la pel.lícula que la joveníssima (encara no té 20 anys) cineasta iraniana Hana Makhmalbaf acaba d'estrenar als cinemes de Barcelona. Una lúcida i aparent senzilla recreació de la por davant del fanatisme religiós del règim taliban. Vergonya i vergonyes, la que hauria de sentir un règim que fa de l'arrogància religiosa motor per difondre la por; vergonya i vergonyes la d'un occident que és qui, d'alguna manera, ho ha permès.

La pel.lícula és valenta perquè, rere la senzillesa, no amaga aquestes vergonyes. La mirada dels infants, impagable, i particularment la de Nikbakth Noruz, la protagonista, transmet la complexitat d'una història narrada al més pur estil d'un Kiarostami o del mateix Mohsen Makhmalbaf, el director d'aquell tresor anomenat El silenci (1997). Hi ha frases terribles, dites amb espontaneïtat però amb una clara intenció de denúncia, com quan Abbas diu als seus companys d'escola que acaben de parar-li una trampa i d'enfonsar-lo al llot: "Quan sigui gran, us mataré".

A tot plegat, s'afegeix el context històric clar i precís: la destrucció, fa uns anys, de les estàtues dels Budes ubicats a les muntanyes d'Afganistan, perpetrada pels talibans. Vergonya i vergonyes.

Il.LUSTRACIÓ: Buda d'Afganistan