diumenge, 17 de febrer de 2008

AMICS DE KOSOVO

La província sèrbia de Kosovo proclama avui la seva independència. Militant com sóc de la causa de l’autodeterminació, no puc fer més que compartir la celebració dels albanokosovars per aquest triomf. 
Amb tot, em reservo dosis d’escepticisme. En primer lloc, perquè les convulsions balcàniques dels últims quinze anys han deixat massa reguerons de sang com a preu per a la desmembració de l’antiga Iugoslàvia. Esperem, doncs, que els antecedents de Croàcia i Bòsnia (o fins i tot els albanokosovars de fa vuit anys) no es repeteixin ara amb la minoria sèrbia que es queda a Kosovo.
El segon (i potser més preocupant) ingredient del meu escepticisme és la presència continuada de banderes nord-americanes que aquests dies he vist, acompanyant la bandera amb l’àliga bicèfala albanesa: Georg Bush ha dit que “Amèrica” és amiga de Kosovo. Deixant de banda la prepotència de qui creu que parla d’un país com si fos un continent, és preocupant que algú com Estats Units estengui la mà. Bàsicament perquè ningú (i menys els Estats Units) dóna a canvi de res. I el preu a pagar seria, en el cas de Kosovo, molt alt, atesa la negativa de Rússia a reconèixer-ne la independència. El nou país, doncs, pot esdevenir excusa perfecta per als Estats Units per a nous enfrontaments de caire geoestratègic enfront de Rússia, després de la lava encara no del tot solidificada de la Guerra Freda. Per no parlar d’interessos ocults que donin cobertura a comportaments mafiosos que poden fer acte de presència a Kosovo si el nou govern no vetlla per la transparència i per fer front a una superpotència que més val tenir com a saludada o coneguda més que no pas com a amiga de l’ànima.

IL.LUSTRACIÓ: Peace on Earth de Pablo Picasso

Cap comentari: