dimecres, 29 de febrer de 2012

CAPTURAR ELS SOMNIS

Dues pel.lícules que competien en això dels Oscar de Hollywood (una cosa que no m'he cregut mai) ens recorden que el cinema no és tan sols una fàbrica, sinó també un giny per capturar els nostres somnis i projectar-los a perpetuïtat: The Artist (Michel Hazanavicius, 2011) i The invention of Hugo Cabret (Martin Scorsese, 2011). Sorprèn, d'una banda, l'èxit de la pel.lícula francesa: muda, en blanc i negre i amb una història simple i linial, que parla de cinema des del cinema: l'èxit i la caiguda d'un actor que, durant la transició cap al cinema parlat, cau en desgràcia abans, esclar, d'un final feliç. Sorprèn perquè, malgrat la fascinació que exerceix la cinta de Hazanavicius, la gent no surt dels cinemes a comprar-se les assequibles edicions en DVD de les pel.lícules de Griffith, Potter, Stroheim, Murnau o Lang que reflecteixen aquella manera de fer pel.lícules. Com en el mite de la caverna de Plató, passa amb The Artist el mateix: ens fixem en la sensibilitat immediata, no en la font que ha donat origen a allò que ens captiva. I tanmateix, The Artist és una pel.lícula altament recomanable, la projecció d'un somriure que durant dues hores ens recorda que el cinema pot seguir sent un gran espectacle.
D'altra banda, el mestre Scorsese recorre a una novel.la de Brian Selznick per parlar del primer (i potser únic, exceptuant Orson Welles) prestidigitador de la pantalla: l'entranyable George Méliès. The invention of Hugo Cabret és un hàbil treball cinematogràfic, un exercici d'estil (com The Artist) que recrea el món de Méliès amb ulls d'ara. I és que una de les principals virtuts de la pel.ícula és convidar-nos a reflexionar sobre com treballaria avui l'autor de Voyage à la lune: pioner com va ser en l'ús de trucatges diversos, de la sincronització musical o del color, avui Méliès filmaria en 3D i retocaria els fotogrames amb sofisticats programes informàtics. D'entrada, sóc reaci a això de les tres dimensions. Els Cinemes Renoir exhibeixen la cinta de Scorsese en 2D, i allà vaig córrer a veure-la. Però la mirada entranyable i vagament nostàlgica de The invention of Hugo Cabret no amaga una reflexió molt seriosa sobre el cinema: per molt tecnificat que estigui, mai no ha de renunciar a ser el que Méliès va voler que fos des del principi, és a dir, el bagul per capturar somnis i il.lusions.
IL.LUSTRACIÓ: Fotograma de Voyage à la lune de Georges Méliès

3 comentaris:

Joaquim ha dit...

Encara no he vist la de Scorsese, però el que no entenc és la desqualificació persistent que ha merescut "The Artist" per part de gent que estima molt el cinema. A mi em va agradar molt, tot i que el cine sense veu és com la dona sense ombra

Francesc ha dit...

Un cop més, gràcies pel post. A mi no m'interessa tampoc això dels 3D, però m'encanta Méliès.

Anònim ha dit...

The artist és una peli que ningú s'hauria de deixar perdre