Fa mesos penjava un post a l'entorn del "cas" Millet. Parlava de presumpció d'innocència malgrat la fama gangsteril d'aquest personatge. Ara, havent-se inculpat ell mateix, ja podem dir directament que és un lladre. Però advertia que deixessin en pau el Palau i la seva música. Per tal de retornar als orígens fundacionals de la "casa dels cants" (com en deia Joan Maragall), un col.lectiu de professionals hem presentat avui el manifest que us adjunto. Des d'aquí el meu reconeixement i agraïment a la Mònica Pagès, impulsora i mare de la iniciativa.
Us deixo l'enllaç
http://saacie.notlong.com
Us deixo l'enllaç
3 comentaris:
Moltes gràcies, Jaume. A tu i als qui heu redactat i signat el manifest. Diuen que ara l'Orfeó catlà ja no cantarà més El cant de la senyera per obrir els concerts i que ara entonarà "La cançó del lladre..."
Gràcies i enorabona a tors!
Gràcies Jaume pel manifest que ens envies, m'adherixo a ell. I comento que al Palau ha existit una especie de "nepotisme" amb el cognom de Millet, (qui no recorda l'etapa nefasta que va passar l'Orfeó) I com es va sortir d'ella també ara, estic segura, l'Orfeó s'en sortirà. Salut a tots i endavant. Mariàngels
Publica un comentari a l'entrada