dimarts, 14 de febrer del 2012

SANT VALENTÍ LÍQUID

"L'amor em fa fàstic!" fa dir Mercè Rodoreda a la protagonista d'Aloma al principi de la novel.la. Certament, l'amor pot ser fastigós quan és motiu de comercialització, sigui avui o, en el cas de Catalunya, la diada de Sant Jordi. L'anomenat "dia dels enamorats" és una estupidesa flagrant inventada, com el dia del Pare o de la Mare, per El Corte Inglés.
Se m'ha acudit que podria ser avui que compartís la recent lectura d'Amor líquido de l'infal.lible Zygmunt Bauman. Un volum, com diu el seu subtítol, sobre la fragilitat dels vincles humans en una època en què la comunicació ràpida i instantània converteix també algunes relacions en ràpides i instantànies, amb obsolescència programada, com alguns electrodomèstics, precisament per manca real de comunicació entre les persones que presumiblement s'estimen.

Per això, en aquests temps allunyats de la visió sòlida i solidificada de la vida, passem de l'amor al desamor sense haver après, de debò, a estimar. I per això no funcionen ni una cosa ni l'altra. Què haurem fet tan malament?

Diu Bauman que "l'amor és proper a la transcendència; és tan sols un altre nom de l'impuls creatiu i, per tant, està carregat de riscos, ja que tota creació ignora sempre quin serà el seu producte final". És possible, per tant, que la incapacitat d'estimar estigui en la difícil assumpció de riscos per al futur, en la por al compromís i, per tant, en no voler (o no poder) estimar per sedimentació, sinó per compartimentació. O de voler estimar en base a satisfaccions immediates, quan de vegades aquestes satisfaccions requereixen paciència, crear pòsit i tenir clar que, com diu Bauman, "el camí que ens du a buscar una rosa sense espines està sempre present i és de difícil resistència".

Tinc la sort de tenir avis. I m'entendreix veure'ls, cada cop que es fiquen a l'ascensor de casa seva, fent-se un petó als llavis amb aquell deix de picardia propi de les primeres vegades: això converteix els meus avis, ancians, en perennement joves. Perquè sempre han volgut una cosa: envellir junts, i fer-ho amb la "humilitat i el coratge" (Bauman) que implica tot acte d'estimació. Els meus avis s'estimen per sedimentació, és a dir per acumulació de vivències i d'experiències, algunes doloroses i d'altres de ben felices. I amb la sòlida -i no pas líquida- convicció que, malgrat tot, val la pena compartir, estimar i deixar-se estimar. Perquè és quan ens deixem estimar que ens estimem a nosaltres mateixos i quan saciem també la necessitat d'estimar de qui tenim abnegadament al costat.

IL.LUSTRACIÓ: Interior de Vermeer

7 comentaris:

Xavier C. ha dit...

Impecable!!! Quanta lucidesa, tu i el Bauman.
Però és el que dius tu: què hem fet tan malament?

J.S. Bach ha dit...

Original blog, Herr Radigales!! (una altra faceta teva, pel que veig... t'aniré seguint... saps qui sóc? NO? Indaga, descobreix... "R-I-C-E-R-C-A-R"...

Anònim ha dit...

Aquest Bauman la clava sempre. M'agraden molt les teves reflexions. Fan pensar.... Gràcies per compartit sempre el que vius i el que penses

Núria ha dit...

Radiiii!!! Molt bé!!!
(tot bé???)
Núria

Anònim ha dit...

Si, m'agrada més així el fons, se'm feia feixuc llegir sobre el negre.
Ah, l'amor, crec que s'ha de tenir una força de voluntat molt gran per estimar. És important voler i voler estimar. Crec que d'aquesta volutat neix el que Bauman diu amor per sedimentació
Feliç Sant Valentí, malgrat tot
Mae

Jaume Radigales ha dit...

Mae, Bauman no parla d'amor per sedimentació ni per compartimentació. Això ho dic jo. Aquesta és la conclusió que trec jo mateix.

Fer ha dit...

Fracasamos en el amor porque aspiramos a algo imposible. Nos venden cuentos de hadas, cuando lo que se impone es esa ley de la gravedad que nos mantiene con los pies en el suelo. Cundo no lo aceptamos, la frustración es inmensa. Fracasamos cuando no aceptamos lo que tenemos delante, que suele ser sencillamente sencillo. Fracasamos cuando no aceptamos al otro como es, porque lo queremos como debería ser en nuestro cuento de hadas particular, como el que nos vende el Corte Inglés